5 feb 2015

Se al vœl fiocar, lassa che al fiochi


Ah, la nev, che bella cosa. La quarça jo tut in quàter·e·quatrot e la càmbia el paesaj induna manera che la somea quasi una magia. Del dibon. Quan che sont livad su incœ e me sont metud inanz al volant de la mè màchina, hoo fait fadiga a capir indov'che seri. Ah, come l'è bella.
Me regordi quan che, fin a un po' de agn fa, al fiocava indel períod del Nedal, tuts i agn, senza desmentigar-se'n ún indré e regordi ben anca l'aj che g'havevi de andar jo a jugar in mez al fredd. E come seri felix quan qe tornavi su e la mè mama la me dava vergot de cald de maiar o béver per scaldar-m un poc. Ah, che bei temp.

Cert, dixom che quan che ta seet picinín i cose le someian sempre belle. Pœ dop ta divènteet grand e ta capísseet che deré del jœg e del devertiment al gh'è tant casín per i strade, al gh'è el fort stress de miga poder andar a lavorar o, pej, al pœl sucéder vergot de pericolós. Però dai, la nev la vegn domà una volta l'an, vardom de godir-ne'la un poc, che ja tant la vegn istèss, donca l'è mei provar almanc a ciapar i lats positiv de la cosa. E pò, som sincer, l'è bella. Ah, come l'è bella. Tuta bianca, la trasforma anca la roba plœ noiosa in vergot de fantàstic e che al mèrita de vésser vardad per ore e ore.
L'è bella la nev. La ta dà quella sensazion de “pax” che la te scalda el cœr, anca se l'è fredda compagn del giaç. Veder-la vegnir jo, lenta e con quell moviment inçà-inlià, al te fa pensar che tut al vegn e tut al va, che nagot l'è per sèmper. Ah che bella la nev. Al fœdèss per mi, al fiocaríss tuts i dí, i me interessen miga i casín. Dopdetut, come che al dixeva el Charlie Cinelli, el bon vecc cantant de la Val Trompia, ind la provinça de Bressa, “Se al vœl fiocar, lassa che al fiochi”

Nessun commento:

Posta un commento