Encœ inveci parlarom dei pronòm personaly, dei pronòm oget e dativ e soratut dei clític pronominaly que en lengua lombarda i è essencialy per la justa formacion de li coniugacion verbale.
I pronòm personaly en lengua lombarda, generalment, i va dré a l'istessa distincion singolar-plural de li lengüe romance, cond la diferença que el desvilup l'è mia precís en tuts i territori lombardòfony. Anca el lombard el g'ha 3 "persone" al singolar e 3 al plural. Quell que 'l càmbia a livell dialetal l'è el pronòm noaultre, que en quasi tut el blòc occidental el diventa nun o noy (quest end el grup nòrd-occidental) e pœ el pronòm de la terça persona plurala, que 'l càmbia end el grup nòrd-oriental (per efet de la lengua vèneta), endovè que 'l diventa él/ela enveci de lu/lé.
Vedom adess i pronòm personaly:
| PRONÒM PERSONALY | ||
| Singolar | Plural | |
| 1ª persona | mi (mi, me) | noaultre (*) nun (nyn, nym, ny) noy (noj, nuj, no) |
| 2ª persona | ti (ti, te) | voaultre (*) voy (voj, vuj, vo) |
| 3ª persona (stàndard) 3ª persona (n-oriental) | lu (ly, lu, lyj) lé (leː, le) él (el, ɛl, al) ela (éla, ɛ́la, ála) | lor (luɾ, loɾ) lore (lúɾe, lóɾe, lúɾ, lóɾ) ely (ej, ɛj) ele (éle, ɛ́le) |
*la pronúncia de noaultre e voaultre l'è debon complessa e l'è difícil de representar end una tabellina. La se forma de l'union de no e vo (pronunciad no, nu, ni, vo, vu, vi) cond el termen aultre (pronunciad áltɛɾ, áltaɾ, áltɾo, áltɾu, áltɾi, óltɛr, óltaɾ, óltɾo, óltɾu, óltɾi, ótɛɾ, ótaɾ...). Li forme plu comune i è nuóltaɾ e vióltaɾ (occ.) & nótɛɾ e vótɛɾ (or.).
Enveci adess vedom la tabella dedicada ai clític pronominaly. Que roba è-i? Essencialment un clític pronominal l'è el pronòm personal oget ("qui? cosa?") doperad come forma proclítica al verb coniugad. End li lengüe gallo-itàlique e en general del nord Itàlia, de fad, la coniugacion d'un verb la pœl vésser preceduda d'un pronòm relativ al soget, fin a resultar anca repetitiv. Quest proclític l'è aleatòri end li coniugacion a la persona 1 e 5, l'è obligatòri end li coniugacion a la persona 2 e 3, entant que l'è obligatòri end la coniugacion a la persona 4 e 6 nomà quand que la forma coniugada l'è "impersonal", çoè precisa a la coniugacion a la persona 3. Per exempli, l'italian tu canti l'è voltad al lombard come ti te càntet, que segond la régola l'è voltable endré a l'italian come tu canti te (te stesso). La ròba l'è compagna per exempli a la terça persona, que en italian l'è lui canta, ma en lombard lu el canta, voltable torna a l'italian come lui canta lui (se stesso). Ma guardom ben la tabellina.
| CLÍTIC PRONOMINALY | ||||
Plena
|
Pòvera
|
Elidida
|
òblig
| |
mi
|
a (a)
|
-
|
-
|
no
|
ti
|
te (te, ta)
|
et (et, at)
|
t'
|
sí
|
lu
|
le (le, la)
|
el (el, al)
|
l'
|
sí
|
lé
|
la (la)
|
al (al)
|
l'
|
sí
|
noy
|
ne (ne, na)
|
en (en, an)
|
n'
|
depend
|
voy
|
a (a)
|
-
|
-
|
no
|
lor
|
i (i, j)
ai (a, aj, i) |
-
- |
-
- |
depend
no |
lore
|
li (le, li, i, j)
ai (a, aj, i) |
-
- |
-
- |
depend
no |
El pronòm clític de la prima e de la qüinta persona l'è no obligatòri e anci, generalment l'è doperad nomà end i territori nòrd del blòc occidental (a volte l'è doperad anca denanç a aultre clític, come lu a l'è enveci de lu l'è).
L'è inveci aleatòri l'us del clític denanç a la coniugacion a la quarta o a la sexta persona e generalment l'è doperad nomà se questa forma coniugada l'è compagna a la forma a la terça persona. Per exempli, l'italian noi giochiamo el pœl vésser coniugad come noaultre jugom (típic de tuta la region) o noaultre en juga (típic del bergamasc e d'un qualc lœg del sondrïés e tixinés), o an'mò l'italian loro cantano el pœl vésser coniugad come lor (ai) canten (típic del blòc occidental) o lor i canta (típic del blòc oriental).
Oviament la forma elidida la se dopera denanç a verb que i cominça per vocal (un exempli clar l'è el verb vésser: l'è, de le + è).
Adess enveci una tabella completa de clític oget e dativ.
| PRONÒM OGET E DATIV | ||||
Plena
|
Pòvera
|
Elidida
|
Reduxida
| |
mi, a mi
|
me (me, ma)
|
em (em)
|
m'
|
'm
|
ti, a ti
|
te (te, ta)
|
et (et, at)
|
t'
|
't
|
lu
|
le (le, la)
|
el (el, al)
|
l'
|
'l
|
lé
|
la (la)
|
al (al)
|
l'
|
-la
|
noy, a noy
|
ne (ne, na)
me (me, ma) ghe (ɡe, ɡa) * |
en (en, an)
em (em, am) eg (eɡ, aɡ) * |
n'
m' g' (o gh') * |
'n
'm 'g * |
voy, a voy
|
ve (ve, va)
|
ev (ev, av)
|
v'
|
'v
|
lor
|
ie (je, ja, i)**
|
-
|
-
|
'i / -i
|
lore
|
lie (je, ja, le, li, i)**
|
-
|
-
|
-li
|
se
|
se (se, sa)
|
es (es, as)
|
s'
|
's
|
ne
|
ne (ne, na)
|
en (en, an)
|
n'
|
'n
|
a lu, a lé
|
ghe (ɡe, ɡa)
|
eg (eɡ, aɡ)
|
g' (o gh')
|
'g
|
a lor, a lore
|
ghe (ɡe, ɡa)
|
eg (eɡ, aɡ)
|
g' (o gh')
|
'g
|
Una precisacion importanta, prima de far dei exempli: la forma plena l'è quella que en lengua lombarda l'è plu comuna. La forma pòvera l'è presenta en lengua lombarda nomà end li parlade del grop lombardo-emilian (província de Màntoa e Cremona) e a caràter local end una qualc parlada dei dialets del nòrd. Considerada la fòrta neutralizacion de tute li lètere e, praticament en tut l'àmbit lombardòfon, l'è fàcil que i clític le e la (ma anca el e al) i se sconfondi e donca en quasi tuta la parlada l'è nascid el costum de doperar quasi sempre nomà la forma pòvera de le (çoè el) e la forma plena de la (quasi mai al). Anca el clític ne referid a noaultre l'è de spess doperad nomà cond la forma pòvera (en), per sconfónder-l mia cond el clític partitiv (ne). End li aultre lengüe del contínum, come el piemontés, enveci l'us de la forma pòvera l'è fess plu comun come anca l'us dei clític le e al.
Un'aultra cosa la g'ha a que far cond el riflessiv: forme come "preòcupa't!" (del verb preocupar-s) o "veder-m" (del verb veder-s) end un qualc zone, come a la cità de Milan, li pœl diventar riflessive clapand el clític se inveci de quell pronominal, insí de diventar "preòcupa's" o "veder-s".
* la forma ghe per noaultre l'è nomà a caràter local. La doveress vésser sempre evitada.
**end un qualc territori, la pronúncia de ie e lie la diventa precisa ai clític soget (i e li), per exempli end el dialet bressan de la plana.
Un'aultra cosa la g'ha a que far cond el riflessiv: forme come "preòcupa't!" (del verb preocupar-s) o "veder-m" (del verb veder-s) end un qualc zone, come a la cità de Milan, li pœl diventar riflessive clapand el clític se inveci de quell pronominal, insí de diventar "preòcupa's" o "veder-s".
* la forma ghe per noaultre l'è nomà a caràter local. La doveress vésser sempre evitada.
**end un qualc territori, la pronúncia de ie e lie la diventa precisa ai clític soget (i e li), per exempli end el dialet bressan de la plana.
Adess fom un po' d'exempli cond l'italian e cond el catalan:
| Italian Io vado Tu vai Egli/Lui va Ella/Lei va Noi andiamo Voi andate Essi/Loro vanno Esse/Loro vanno Io ti vedo Io lo vedo Io la vedo Io ci vedo Io vi vedo Io li vedo Io le vedo Io mi vedo Tu ti vedi Egli/Lui si vede Ella/Lei si vede Noi ci vediamo Voi vi vedete Essi/Loro si vedono Esse/Loro si vedono Io mi compro Io ti compro Io gli compro Io le compro Io ci compro Io vi compro Io compro loro [m] Io compro loro [f] Tu glielo compri (gli/lo) Lui gliela compra (gli/la) Io glieli compro (gli/li) Tu gliele compri (gli/le) Lui lo compra a loro Lui la compra a loro Tu li compri a loro Loro le comprano a loro | Catalan Jo vaig Tu vas Ell va Ella va Nosaltres anem Vosaltres aneu Ells van Elles van Jo et veig Jo el veig Jo la veig Jo ens veig Jo us veig Jo els veig Jo les veig Jo em veig Tu et veus Ell es veu Ella es veu Nosaltres ens veiem Vosaltres us veieu Ells es veuen Elles es veuen Jo em compro Jo et compro Jo li compro (a ell) Jo li compro (a ella) Jo ens compro Jo us compro Jo els compro (a ell) Jo els compro (a ella) Tu l'hi compres (li/el) Ell la hi compra (li/la) Jo els hi compro (li/els) Tu les hi compres (li/les) Ell els el compra (els/el) Ell els la compra (els/la) Tu els els compres (els/els) Ells els les compren (els/les) | Lombard Mi (a) vo Ti te vet Lu el va Lé la va Noaultre andom / en va Voaultre (a) andev Lor (ai) van / i va Lore (ai) van / li va Mi te vedi Mi el vedi Mi la vedi Mi en vedi Mi ve vedi Mi ie vedi Mi lie vedi Mi me (se) vedi Ti te se vèdet Lu el se ved Lé la se ved Noaultre se vedom / en se ved Voaultre ve (se) vediv Lor (ai) se veden / i se ved Lore (ai) se veden / li se ved Mi me (se) crompi Mi te crompi Mi ghe crompi (a lu) Mi ghe crompi (a lé) Mi en (se) crompi Mi ve crompi Mi ghe crompi (a lor) Mi ghe crompi (a lore) Ti te ghe'l crómpet (ghe/el) Lu el ghe la crompa (ghe/la) Mi ghe ie crompi (ghe/ie) Ti te ghe lie crómpet (ghe/lie) Lu el ghe'l crompa (ghe/el) Lu el ghe la crompa (ghe/la) Ti te ghe ie crómpet (ghe/ie) Lor (ai) ghe lie crompen (ghe/lie) |
Èco. Encœ hom finalment vist comè que i è i clític e i pronòm. Speri de vésser stad plutost clar. La pròssima volta parlarom de agetiv! A prest :)
Nessun commento:
Posta un commento