Ghe som, ghe som un'altra vòlta. La lengua lombarda l'è tornada sota i lum dei jornaî e de li institucion lingüístique del nòst país e l'ha combinad su un pastròc. Ma encœ gh'è una novità, perquè se li vòlte passade parlar de "lengua lombarda" l'era vergota de ideològic e astrat, del 27 de Setembre 2016 el Consilh Regional de la Lombardia l'ha finalment reconoscid el nòst idiòma come oficial e donca adess la definicion de "lengua" riferida al lombard l'è płu real que mai. Oviament un reconosciment de quest tipo l'ha catad su crítique e lamentele de part de tuts, polític e lingüistî. Ma partom del principi.
L'idea de reconóscer a livell polític quell idiòma que internacionalment l'è jamò reconoscid come "lengua lombarda", l'è un'idea que la gira end la comunità lingüística de la nòsta region de sempre. Ògni persona que la g'ha un mínim de consciença filològica la pœl miga negar el lavorar fad de la comunità glotòloga mondial per la salvaguàrdia del patrimòni lingüístic en perícol d'estincion. Lengüe come el lombard, de fad, i è reconoscide sia de l'UNESCO (cond el stàndard ISO 639-3), sia de la Carta Europea de li Lengüe Minoritàrie (European Charter for Regional and Minority Languages, ECRML) e en particolar l'UNESCO istessa la "poncha" li institucion locaî per la sòa protecion. Quell que 'l succed en Itàlia l'è però płu ideològic e meno pràtic. Jamò de la lej 482/1999 el govern italian l'ha volid protèger li minorance lingüístique del nòst territòri, ma quali è-li li lengüe realment reconoscide e soratut qual è-l el resultad de quella lej?
La 482/99 la protej nomà li minorance lingüístique "forestere" o de li region autònome e quest l'è innegàbel. Lengüe come el slovén, el greg, el catalan, el tudesc, i è tute citade insema al francoprovençal (Vall d'Òsta), el furlan e el ladin (Fríul Venécia-Júlia e Sudtiròl) e el sard (Sardegna). Basta. Stranament gnanca el sicilian l'è reconoscid. E insema a lu nessuna de li lengüe que l'UNESCO l'identífica come "autòctone" del nòst territòri: el napolitan-calabrés, el vènet e el contínum galloitàlic cond el piemontés, el lombard, el lígur, l'emilian e el romagnœl. El vén de sè dir que una lej de quell tipo quí l'è płu inútil que útil, perquè al de là de discriminar vergune lengüe de li altre, la crea quell'ideologia que adess l'è dre a far-s sentir. «El lombard l'è mia una lengua». Eh ja, perquè la Quatre-Vòt-Du la'l cita mia e donca l'existe mia.
Ma tornom al discors principal. Come dixivi la Region l'ha finalment accetad de chamar "lengua" el nòst amad lombard. Tuts d'acòrdi? Nò, assolutament. Come sempre a vésser a favor l'è stada la Leiga Nòrd, ma a diferença de li vòlte passade el somelha que l'oposicion la g'habi preferid astegnir-s enveci que dar-g contra. Li fòrce polítique del Partid Democràtic, que end li altre region li s'è sempre metide en prima línia per promœver li lengüe locaî (li l'ha fad per el vènet e per l'emilian), en quell cas quí li ha preferid tàxer. L'è ja vergota, dixom. Melh que fa ostrucion inútil. Ma sarà-l forsi perquè sota sota i reconosç anca lor que l'è una bona ròba, ma i vœl mia sostegnir la "lengua de la Leiga" insí avertament? Mi g'ho l'impression que som rivads al pont endoque enfinamai qui que ghe va contra el sa płu el perquè le'l fa. L'è un pò una cantilena sença sens que la fa fadiga anca a segutar a postar-s a li sòlite quatre credence popolar. Còse compagn de «l'è mia una lengua perquè la g'ha tròpe diference dialetaî» o «l'è mia una lengua perquè la g'ha mia un stàndard» o an'mò «come se fa a dir que l'è una lengua se l'è bona nomà per parlar de vaque e de formaig?» ormai li lassa el temp que li tròva. E endoviniv... i è exatament li còse que el professor Paolo D'Achille, docent de l'Académia de la Crusca (la principal académia que la regolamenta l'us de la lengua italiana), l'ha tirad fœ end un comunicad oficial a propòsit. Se voliv lèger-l, podiv squiçar quí (l'è un laç temporani, el mes que vén el cambiarà). Anca el Fabio Pizzul, que ja havivi criticad mes fa per un'altre sò coment en sul lombard, l'ha volid criticar publicament la decision del Consilh Regional. El podiv lèger quí. Ma adess l'è mia hora de far polémica, per quella dedicarò de quí a un pòc de dí un bell pòst.
Ah, ve regordi que per saveir end el detalh a propòsit de la lej regional, ve fo speitar un par de dí o ve envidi a lèger en sul sit patrimonilinguistici.it. Per adess ve lassi cond i laç sora. Podiv comentar cond noaltre quell argoment quí sota ai vari pòsts del Comitad Salvaguàrdia Patrimòni Lingüístic en sul Facebook o domandand l'inscricion ai du grop "Lingue regionali e minoritarie d'Italia" e "Contro lo spot Rai 2010 sui "dialetti": vergogna, sono lingue vive!". Per entant ve saludi! Chao a tuts!
Nessun commento:
Posta un commento